Vigileu si un diumenge torneu
de casa de la Paula
ara que es fa fosc tant ràpid
no us invaeixi una sensació magnífica
entre els carrers grocs i tranquils que
connecten l’eixample amb gràcia,
no vulgueu de sobte reciclar el desencís
escriure cartes d’amor enamorar poetes
permutar les hores grises per àmplis vaixells amb veles.
O provar de robar a qui ens l’ha presa aquesta
ciutat que avui encara no ens engoleix,
ni ser aquesta parella que beu vi dolç en un balcó
amb llum tendra. No vulgueu tampoc, de ser les fonts
les portes els terrats per estendre-hi
les paraules que encara no han estat dites.
Perquè podriem, qui sap?,
reconquistar l’espai,
robar petons al temps
perdren’s en un dia sense nom.
dilluns, 4 de desembre del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M'han encantat Maria aquests dos poemes...i a més, tant propers, i tant plens de buits-plens.
Amb aquesta lectura he reviscut una mica d'aquest dilluns tant dens dins el meu cap.
Ahir vaig anar a veure El perfume, gens malament. Recomanable. Hi ha una escena que m'agrada molt. El petit Jean-Baptiste Grenouille (que per cert a la peli és un guapeton i això no si val perquè en el llibre no ho és) està estirat amb els ulls tancats olorant el món, fugint amb l'olfacte més enllà del jardí on es troba empresonat i va repassant totes les olors que capta i se n'adona que no hi ha prou paraules per descriure tot el que ell sent, que el seu món d'olors és molt més extens i complex que el de les paraules humanes.
En fi, sort que hi ha gent com tu que allarga el món dels mots al de les sensacions amb èxit. :-)
Publica un comentari a l'entrada