Cambra i jardí. He vist
fondre's la musa, desglaçar-se.
Transvestida d'amor travessar de nou les sales.
Trobar, cambra rere cambra -cíclic enyor- el desig que davalla.
L'encontre l'ha exposada al cant més llarg
i al camí més fosc per recórrer l'erm
on només hi fan de guia velles mudes de la serp
Si no fos per aquell que espera, cambra rere cambra,
la nova petjada que encengui aquesta terra de ningú
per poder tornar de nou a remirar-la (i a regalar-li nous vestits de pelegrina.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Benvinguda amiga Maria!
jeje, si això està molt bé, entrar en el món virtual del blog i tenir un espai on perdre l'anonimat com tu bé dius, però ja veuràs la de hores que et treu el manteniment del blog-caseta personal (l'altre dia vaig llegir una entrevista a la Vanguardia d'una bloguera professional que deia que haviem de decicar 4 hores al dia al blog, és clar que ella cobra per fer-ho!). en fi, que si és per una bona causa com és la poesia, benvinguda sia la pèrdua de temps!. vaja, vaja, així que els teus poems van de transicions, transmutacions, i altres trànsits del punt A a el punt B o al punt "qui sap". M'agrada molt. Això si les he entès, perquè a veure Maria, aquí hi ha un problema de complexitat a la que els escriptors-lectors de peu com jo no hi arribem tant. He estat quasi a punt d'agafar l'encilopedia catalana. Al final, no, perquè estic cansada i vull anar a dormir i deixar de dir tonteries. Demà me les torno a llegir. M'encanta això. Apa, un petó ben gros.
Miss.paulamigrante
Publica un comentari a l'entrada