Desglaç

Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l'he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla per mi
sura damunt de l'aigua
immòbil el silenci
d'aquella que no sé si sóc.
Que el foc emporpri
l'hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.