Tornem de Paris

La barraqueta es torna a obrir, s'alcen les persianes, torna a sonar el despertador, la taula de la feina està immaculada de tants dies de descans, la roba d'hivern espera ser guardada, el pis necessita un repasillo, per sort ja he desfet la maleta... etc, etc, etc [subtítols per a sords: tornar de viatge]

I la ciutat ha estat enorme. En dimensions, ni te cuento, no s'acaba mai, París no se acaba nunca, està clar! No he detectat cap sobèrbia gavatxística, al contrari, fins i tot m'han deixat practicar una mica la seva llengua, que se'm resisteix entre tantes guturals... He descobert que s'ha d'impostar la veu, i que les noies parlen més agut. Merciiiii! Bon jouuuur!

Evidentment tot ha estat com una postal cristal·litzada de la nouvelle vague o al menys així ho és com he vist jo, es respiraven encara els aires de llibertat per vestir-te com vulguis, sense que ningú et miri pel carrer, no hi ha mirades incursives per enlloc, molta pau, molta calma -potser la violència es troba a les fronteres, que apreten la ciutat- però no l'he vist al Sena ni a le Marais ni tant sols a Belleville...

I jo he anat en vélo! Només m'ha faltat la baguette a sota el braç i un bouquet flors...

to be continued