Avui faig anys.
En fa uns quants que vaig treure primer els ulls, després la boca -amb el dit a dins- i més tard tot el cos, petit i rodó com un pa acabat de coure.
I així, de peldaño en peldaño, caí por las ecaleras de la vida
fins avui.
En un país en el que la presidenta fos l'Helena, avui tindria música perfecta en sortir de casa, com una BSO, hauria tingut festa a la feina, i potser el blog m'hagués felicitat. Però com que no ha estat així, deixo aquest post com a felicitació.
dilluns, 10 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Moltíssimes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada