Mireu-me bé sóc l'altra: l'estiu comença amb un únic camí. He cercat per totes les rutes sortir de mi, descloure'm a través de la paraula, ser el séc de l'aire que la dansa dalla... però tot era un daltabaix de sal oberta, oferta a l'ombra i la ferida. Però només així he pogut viure: en la ferida oberta... i per molts anys!
L'ofrena, feta per igual a l'alegria i la tristesa, ha invaït amb sal tots els confins. I així, de nou, sense el recer de la casella que el tauler dia rere dia m'ofereix, salpo de nou a la deriva, i baixo al meu pou amb bleix de corriola, torno a cloure la petxina perquè el mar l'empenyi a una altra platja i la confongui entre les algues.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada