I

Ara que m’abandona l’amor
retorno a la poesia en una barca blanca:
m’incendia l’escuma de la platja.
S’obren les finestres de la música
i un pas en fals, de tango, em
du cap a la copa –buida de paraules-.
Tota una en el paisatge de l’alcohol
que enterboleix els ulls i mel’s anega
de nou a tu, retorn, tant sol!


II

El mar m’escup
L’incerta espera d’un temps altre
Quan tot cobri sentit
-Naufràgi trist, ressaca de saudades-
I no es faci difícil entendre
La indigència de la paraula
Escrita en un sms
Amb rastres d’amor o cendres de poeta.