He descobert aquest poeta interessantíssim que es Joan Vinyoli, potser molt@s ja el coneixeu, però el més probable és que no. Estupefacció: com pot ser que un dels poetes cabdals de la poesia escrita en català ens hagi passat inadvertit? Sense trets nacionalistes: quina mena d'educació i quina cultura se'ns ha transmès que ens ha fet ignorar les nostres pròpies petges?
Más vale tarde que nunca. Entreu "joan vinyoli" al google i trobeu la paraula.
Per fer més atractiu el descobriment, proposo començar per conèixer-lo a través d'un motiu temàtic molt i molt antic: l'alba. Aquell moment en que els amants se separen o en que la llum radiant de l'aurora ens revel·la el mistèri...
Vinyoli va continuar la poesia amorosa en aquesta línea al Llibre d'amic, fent constar la continuitat amb la tradició "albesca" inaugurada al LLibre d'amic e amat de Ramon Llull.
Per fer boca:
He naufragat en una mar profunda:
no em parleu de platges.
Tu, amiga, mereixes
un cant sense falliments.
Visiteu part del Llibre d'amic a
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/vinyoli/callat.html#LLIBRE%20D'AMIC
Val molt la pena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada